Conceptes com la prima de risc, el bo escombraria o la triple A s’han tornat molt familiars. No és estrany: tot i que els diaris tenen cada vegada menys pàgines, les seccions d’economia i els suplements especialitzats cada dia en van més plens. Experts en economia de l’àmbit acadèmic i periodístic que durant anys s’han mantingut en l’anonimat tot d’una s’han convertit en els grans gurús a tenir en compte. I, com adolescents a la sortida d’una discoteca, tots semblen fets amb el mateix patró. L’opinió expressada per aquests experts és homogènia i la majoria, gairebé tots, tenen una visió conservadora de la política i, per extensió, de l’economia. En definitiva, tots coincideixen en què gran part de la culpa de la crisi del deute és de la manca d’informació dels clients de les entitats bancàries i en què la ciutadania ha estirat més el braç que la màniga. Entre ells no se sent cap veu crítica sobre l’origen d’aquesta situació, sobre les mesures que des d’Europa fan pagar la crisi a la població, retallant, per altra banda, el seu poder adquisitiu i els seus drets socials.
Per aquest motiu, entre aquesta espessa estepa d’economistes neocons, trobar veus que trenquin el discurs únic i aportin noves visions sobre l’economia és cada vegada més necessari. Un contrapunt indispensable als periodistes i tertulians de dretes que inunden l’opinió publicada d’aquest país:
0 comments:
Post a Comment