Més de cinc milions d’aturats. Emparant-se en aquesta dada, els defensors de la reforma laboral argumenten que aquest canvi legislatiu hauria de servir per adaptar el mercat de treball a la situació econòmica actual i afavorir l’ocupació. Això sí, a un alt preu. Els treballadors assumiran el cost d’una reforma laboral que retallarà els seus drets laborals.
 |
| Els representants sindicals asseguren que a Rajoy aquesta reforma se li ha escapat de les mans |
La reforma aprovada pel govern de Rajoy incorpora tota una sèrie de novetats en el nou marc laboral. La mesura estrella és, sens dubte, l’abaratiment del comiat. A diferència de l’anterior marc legal, l’acomiadament, per norma general, és procedent i serà el treballador l’encarregat de demostrar que no ho és davant del jutge. Així, l’acomiadament procedent té una indemnització de 20 dies per any treballat i l’improcedent de 33. En aquest sentit, els comiats són justificables sempre que l’empresa tingui una previsió de pèrdues o hagi patit nou mesos consecutius amb una caiguda d’ingressos.
Pel que fa als EROS, la nova reforma elimina l’autorització laboral d’un comiat col·lectiu. És a dir, l’ERO ja no haurà de ser aprovat pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat: ara només serà necessària una autorització judicial.
Més. Un altre dels punts controvertits de la nova legislació són els contractes per a PIMES i emprenedors. Aquesta nova mesura pretén impulsar la contractació indefinida de joves per part de les PIMES de menys de 50 treballadors. Ara bé, el període de prova d’aquest acord serà d’un any, el que a la pràctica suposa l’acomiadament lliure: aquest és un aspecte que genera certs dubtes sobre la legalitat de la reforma.
Contractes a banda, la reforma dóna moltes facilitats a l’empresari a l’hora d’organitzar el treball: permet el canvi de jornades, torns i fins i tot rebaixar salaris. Per fer-ho, només cal que eludeixi motius econòmics com ara pèrdua de competitivitat, de productivitat o de guanys. Si l’empleat no està conforme, té tres opcions: els tribunals, un acomiadament amb 20 dies per any o posar-s’hi fulles.
Encara que sembli difícil de creure, la reforma laboral també té mesures que afavoreixen al treballador. En primer lloc, es bonifiquen a les empreses que contractin a treballadors de forma indefinida: pels joves d’entre 16 i 30 anys, la bonificació puja a 3.300 euros per treballador i 3.600 si és una dona.
A més, des d’ara, les ETT es converteixen en una eina més al servei de l’INEM, fent que el treballador tingui al seu abast més eines a l’hora de trobar feina.
Finalment, a diferència de l’anterior reforma, es reconeix el dret del treballador a tenir 20 hores de formació pagada per l’empresari.
Un retrocés en els drets adquirits sense precedents, un mal necessari, una reforma que ajudarà a no enfonsar encara més l’activitat econòmica... les discussions sobre el nou marc laboral són incòmodes, tenen un punt fratricida i sovint són utilitzades com armes llancívoles entre esquerra i dreta.
Sigui com sigui, aquest canvi del marc laboral no pot tapar una reforma encara més necessària: el canvi de model productiu. Catalunya necessita una economia diversificada, forta, capdavantera en innovació i que no depengui tant, com ha estat fins ara, de l’economia del totxo.
Pel que fa als EROS, la nova reforma elimina l’autorització laboral d’un comiat col·lectiu. És a dir, l’ERO ja no haurà de ser aprovat pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat: ara només serà necessària una autorització judicial.
Més. Un altre dels punts controvertits de la nova legislació són els contractes per a PIMES i emprenedors. Aquesta nova mesura pretén impulsar la contractació indefinida de joves per part de les PIMES de menys de 50 treballadors. Ara bé, el període de prova d’aquest acord serà d’un any, el que a la pràctica suposa l’acomiadament lliure: aquest és un aspecte que genera certs dubtes sobre la legalitat de la reforma.
Contractes a banda, la reforma dóna moltes facilitats a l’empresari a l’hora d’organitzar el treball: permet el canvi de jornades, torns i fins i tot rebaixar salaris. Per fer-ho, només cal que eludeixi motius econòmics com ara pèrdua de competitivitat, de productivitat o de guanys. Si l’empleat no està conforme, té tres opcions: els tribunals, un acomiadament amb 20 dies per any o posar-s’hi fulles.
Encara que sembli difícil de creure, la reforma laboral també té mesures que afavoreixen al treballador. En primer lloc, es bonifiquen a les empreses que contractin a treballadors de forma indefinida: pels joves d’entre 16 i 30 anys, la bonificació puja a 3.300 euros per treballador i 3.600 si és una dona.
A més, des d’ara, les ETT es converteixen en una eina més al servei de l’INEM, fent que el treballador tingui al seu abast més eines a l’hora de trobar feina.
Finalment, a diferència de l’anterior reforma, es reconeix el dret del treballador a tenir 20 hores de formació pagada per l’empresari.
Un retrocés en els drets adquirits sense precedents, un mal necessari, una reforma que ajudarà a no enfonsar encara més l’activitat econòmica... les discussions sobre el nou marc laboral són incòmodes, tenen un punt fratricida i sovint són utilitzades com armes llancívoles entre esquerra i dreta.
Sigui com sigui, aquest canvi del marc laboral no pot tapar una reforma encara més necessària: el canvi de model productiu. Catalunya necessita una economia diversificada, forta, capdavantera en innovació i que no depengui tant, com ha estat fins ara, de l’economia del totxo.
0 comments:
Post a Comment