Educació per la ciutadania: reaccions fora de l'aula

Educació per a la Ciutadania va ser una iniciativa del govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero i, en concret, de la ministra d'Educació i Ciència, Mercedes Cabrera. Des de la seva gestació, el principal partit de l'oposició, el Partit Popular, s'hi va oposar, de la mateixa manera que també ho féu la Conferència Episcopal i diverses associacions religioses.

La principal raó dels opositors a l'assignatura és que la nova matèria es fica en un àmbit, el de l'educació moral i ètica de l'alumnat, que hauria de ser responsabilitat exclusivament de la família. En aquest sentit, s'afirma que s'intenten inculcar als estudiants uns principis adoctrinadors que no es basen en uns fets imparcials com sí que succeeix, per exemple, a les Matemàtiques.

Josep Miró i Ardèvol, president de l'associació catòlica E-Cristians, afirma que l'EpC entra en l'esfera privada, en uns aspectes l'educació sobre els quals hauria de correspondre als pares. A més a més, posa èmfasi en les sentències emeses pel Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, que han dictat mesures cautelars a favor dels objectors de consciència a l'assignatura d'EpC.

Pablo Ginés, redactor en cap del diari digital d'orientació catòlica Forum Libertas, compara la nova assignatura d'EpC amb la matèria que s'impartia a la URSS en temps comunistes, que avaluava l'addició al règim de l'alumnat.

En la mateixa línia que Miró, Ginés afegeix que EpC entra en un terreny que no li pertoca i, per exemple, inculca com a 'normal' el model de família homosexual quan, segons ell, és una qüestió que correspon jutjar als pares a l'hora d'educar els seus fills.

Amb un punt de vista radicalment oposat trobem Maria Ojuel, tècnica docent del Departament d'Educació de la Generalitat. Ojuel afirma que l'Educació per a la Ciutadania és una assignatura que pretén formar a ciutadans crítics i que ha de ser per a tothom 'perquè tots som ciutadans'. També explica que els continguts d'aquesta matèria ja eren impartits abans per molts centres dins les Ciències Socials o dins matèries optatives. Els centres que no ho feien, assegura, ara tenen l'oportunitat i l'obligació d'incloure'ls. A més a més, també apunta que cada centre ha de fer la concreció de l'EpC d'acord amb les seves experiències prèvies, la seva estructura organitzativa i el seu projecte educatiu.