Una vida per ser explicada des del divan

Retrat de Sigmund Freud

Des de ben petit fins als seus darrers dies va ser una figura polèmica. Incomprès per molts, Sigmund Freud, el pare de la psiquiatria moderna, va estudiar aquells estadis de la ment que ningú abans havia gosat tractar. Defensor del consum de cocaïna, Freud va argumentar que el sexe era el culpable de la histèria de les persones. Sens cap mena de dubte, va passar a la història per ser un dels personatges més rellevants del psicoanàlisis, tant per els mitjans emprats com per les seves postulacions teòriques.

Ja de ben petit Freud va començar a despuntar en diversos àmbits. Nasqué el 1856 a Freiberg, una petita ciutat de Moràvia, integrada aleshores en l'Imperi Austrohongarès. La seva família es traslladà a Viena quan ell tenia cinc anys. Ja en la Facultat de Medicina hagué d'aguantar les rialles i els insults dels companys a causa del seu origen jueu, unes experiències de juvenils que l'enfortiran i l'ensenyaran a formar part dels marginats i sempre criticats; amb elles es preparà per a resistir l'escàndol i el rebuig que les seves teories desencadenaran en la conservadora societat vienesa.

Sigmund era un jove inquiet, amb molts i variats interessos intel·lectuals. Més enllà dels estudis de medicina, l'apassionaven els clàssics grecollatins, els genis literaris com Shakespeare, Cervantes o Goethe. Estudiant a la Universitat, assistia a cursos de filosofia. Llegeix i aprèn del filòsof alemany Arthur Schopenhauer, del qual rebre múltiples influències.

Si per alguna cosa va ser criticat va ser per la seva apologia del consum de cocaïna. Va decidir fer-ho per donar el gran salt a la fama: el seu gran objectiu vital consistia en aconseguir el respecte i el reconeixement que en anys anteriors no havia tingut. Fins i tot aconsellà el consum d’aquesta droga públicament sustentant-se en els suposats efectes beneficiosos sobre el cos humà. Com era d’esperar, els jocs científics amb aquesta substància tant additiva acabaren malament: no fou suficientment conscient que la droga podia exercir una gran addició.

L'any 1886 es casa i obre el seu consultori privat. Amb moltes privacions econòmiques, comença la seva pràctica clínica i l'elaboració del que serà la psicoanàlisi. El seu objectiu principal era acabar amb la idea de l’inconscient, allò que anomenava segona ment. Freud tanmateix va revolucionar el concepte de del sexe. Creia que podia estar relacionat amb la histèria i durant molts anys optà per l’abstinència. Tot i que en aquell moment ja s’avia casat dues vegades i havia tingut sis fills. Abandonà els seus primers mètodes i es va iniciar en la associació lliure. Havia observat que podia tractar als seus clients estirats en un divan tot animant-los a que expressin tot allò que sentien. D’aquesta manera, comença a desenvolupar el psicoanàlisi.
La seva vida donà un dir de 180º amb la mort del seu pare el 1896. En aquell moment decideix autoanalitzar-se i es converteix en el primer estudiós del camp en realitzar-ho. Passà quatre anys autoinvestigant-se totes les nits amb la idea que era l’únic camí real per arribar a conèixer-se de veritat. L’any 1899 publicà La interpretació dels somnis. Alhora, imparteix classes en la Universitat de Viena i funda la “Societat dels dimecres”,. Poc a poc aconsegueix guanyar-se el respecte per la comunitat científica, tenint il·lustres adeptes com Karl Gustav Jung.

La crònica negre en la vida de Sigmund Froid s’escriu a partir del 1920. Els anys de la postguerra van ser molt durs per a Freud. A Viena hi hagueren mancances de menjar i de calefacció. Al mateix temps, diverses morts de gent propera el van afectar moltíssim. Primer fou la seva filla Sophie l’any 1920, i al cap de tres anys el seu nét Heinz, l’únic que tenia, fill precisament de Sophie. També aquest any es va diagnosticar a Freud un càncer de mandíbula i va sofrir la primera de les 33 operacions que li van fer fins a la seva mort.

La nit del 10 de maig del 1933 els nazis van encendre les famoses “fogueres de l’alegria” que consistien a cremar les obres d’autors jueus i demòcrates. Heine, Marx, Freud, Kafka, Mann van passar a ser considerats “enemics del poble”. Amb l’arribada dels nazis al poder i la posterior annexió d’Àustria a Alemanya, Freud es veu obligat a fugir a Londres. Finalment, Freud mor el 1939 a causa d’una sobredosi de morfina injectada per un col·lega a petició del mateix Freud, que no podía suportar els dolors produïts pel càncer que patia en la boca.

Molt segurament Freud serà recordat com una de les figures més polèmiques de la psicologia moderna. Tot i que moltes de les seves teories han estat àmpliament desacreditades per la psicologia i la psiquiatria moderna, Sigmund Freud és encara estudiat com una dels grans pensadors de la filosofia del segle XX. Qui li havia de dir a aquell jove estudiant de medicina que el seu nom acabaria figurant al costat de personatges tant il·lustres com Kafka o el mateix Karl Marx. Sens cap mena de dubte, Freud va aconseguir el seu gran objectiu en la vida, aconseguir el reconeixement que es tant perseguia, fent que 70 anys després de la seva mort encara es parli de la seva vida i obra.