Un no surt de la sorpresa en repassar la ultima hora sobre el cas del Josef Fritzl. És increïble la minuciositat amb la que aquest ingenier jubilat havia construït el zulo per als seus fills/nets. Es increïble que la seva filla estigués retinguda durant més de 24 anys en un habitacle de poc més d’1 metre i mig d’alçada. Es increïble com i de quina manera l’ésser humà pot caure en conductes tan baixes.
M’han cridat especialment l’atenció les declaracions d’una veïna de Fritzl segons les quals “era un bon veí. Mai ens hauríem imaginat que fos capaç de fer una cosa així”. Quina ironia. Estem farts d’escoltar infinitat d’històries en el que el tranquil veí del costat acaba matant a la seva dona, o consumint pornografia infantil per Internet. Resulta que els majors fills de puta són sempre bons veïns.
Almenys tinc el consol que el meu veí no és cap psicòpata, ni cap pederasta que va als col·legis amb gavardina i ulleres de sol. El meu veí no és un bon veí: es un taxista de 40 anys que posa la tele ben alta a la nit, que els diumenges al matí es dedica a despertar al personal clavant quadres a la paret i que si no li crides a dos centímetres del seu nas: HOLA!, no et saluda. Bé, ara ja em puc anar a dormir més tranquil.
0 comments:
Post a Comment