Joseph Kony és un dels criminals més buscats... també a Youtube. El vídeo que descriu els crims comesos per aquest magnicida d’Uganda ha superat els 100 milions de visites en aquest portal d’internet. Traduït a diferents idiomes, el vídeo apareix a prop d’un miler de webs i segons l’observatori “Visible Measures” acumula més de 850.000 comentaris. A aquest pas “Kony 2012” superarà els 900 milions de reproduccions del clip de Lady Gaga “Bad Romance”, el vídeo amb més visites en la història de Youtube. Només hi ha una petita diferència: “Kony 2012” no es tracta de cap videoclip, és tot un film polític que crida a la intervenció directa.
Fa uns dies ningú sabia qui era Joseph Kony. Ara, gràcies al poder de les xarxes socials, mig planeta sap que Kony és el nou enemic d’occident.
El film realitzat pel realitzador Jason Russell descriu el modus operandi d’aquest assassí que durant els últims anys s’ha dedicat a segrestar a milers de nens i nenes per convertir-los en soldats; una pràctica que, lamentablement, és força habitual entre les forces paramilitars africanes.
Noms com Angelina Jolie, Justin Bieber o l’administració Obama s’han fet ressò als seus comptes de twitter de la campanya “Kony 2012”, ajudant a crear una consciencia ja no tan sols nacional, sinó mundial, d’aquest fenomen.
Aquesta campanya posa de manifest l’enorme potencial que tenen les xarxes socials com a eines de propaganda. La primavera àrab i el moviment del 15M en són un exemple: s’ha obert un nou canal de comunicació no convencional que escapa a les censures dels governs de tot el món i als interessos dels grans grups empresarials dedicats a la comunicació. Els papers s’han invertit: l’audiència també pot convertir-se en l’emissor. I és que la infraestructura per emetre un missatge d’abast mundial s’ha reduït i simplificat.
Tot i així, es necessita molta rigorositat a l’hora d’explicar la realitat. No es pot negar que “Kony 2012” és un producte audiovisual excel·lent. Però cal anar alerta amb l’excessiva simplificació i banalització de la realitat i en el sentimentalisme fàcil en el que cau el vídeo “Kony 2012”. El fenomen Kony no pot ser explicat com un conte entre bons contra dolents. Cal aprofundir en altres fonts del conflicte, com ara els fanatismes religiosos dels que Kony treu partit o els suports que aquest magnicida rep de països com el Sudan.
A més, hi ha veus que critiquen que aquesta campanya arriba tard i malament, ara que Kony ja no és una amenaça. “Avui en dia ja no és un perill per a Uganda”, assegura Onyango Kakoba, representant del Parlament panafricà.
El nou paradigma que proposa Internet i les xarxes socials pot provocar bytes i bytes de informació poc contrastada. El bon periodisme, exercit amb rigor i honestedat, ha de liderar aquest procés oferint una informació veraç i de qualitat per tal de mantenir el seu paper de referència en el procés de formació de l'opinió pública.
