Els mateixos treballadors de Badalona Comunicació, l’ens municipal que aplega els mitjans locals de la ciutat, ja no se’n amaguen: alguns pensen que és qüestió de temps. D’altres, simplement, creuen que “la cosa pinta molt malament”. L’escenari d’un ERO que provoqui l’acomiadament de 66 persones és cada vegada més plausible; encara més després del tancament de Televisió L’Hospitalet.
Els mitjans públics catalans estan patint per partida doble la crisi del deute. D’una banda, han de fer front a una forta davallada de la inversió municipal (en el cas de Badalona, el Pressupost General del 2011 s’ha reduït un 6,41% en relació al del 2010.) De l’altra, han de patir el recés dels ingressos publicitaris: segons Infoadex, l’any 2010 la xifra d’inversió dels anunciants va reduir-se en gairebé 1.000 millions d’€ respecte al 2005.
Tampoc cal oblidar el canvi en el mercat publicitari que ha suposat el sorgiment de la TDT. L’augment gairebé exponencial de canals de televisió ha provocat que el pastís dels anunciants s’hagi de repartir entre cada vegada més canals. El sorgiment de desenes i desenes de canals pot afavorir l’estratègia de l’anunciant, que veu com el seu anunci pot impactar en un públic objectiu cada vegada més específic. Tot i que, des del punt de vista dels mitjans públics i locals, 30 canals de TDT suposen una competència massa nombrosa.
Els treballadors de Badalona Comunicació ja han presentat un recull de propostes per millorar el rendiment de l'empresa i fer-la viable en temps de crisi. Ara és l’Ajuntament el que ha de donar a conèixer les seves propostes de viabilitat de Badalona Comunicació per tal de mantenir tots els llocs de treball, amb el benentès que l’equip de govern vulgui mantenir els mitjans públics i locals de Badalona.
Sembla doncs que tancar un mitjà de comunicació local sigui la opció més fàcil, ràpida i sobretot més còmode per estalviar alguns diners a les arques municipals. Sobretot si aquesta televisió és concebuda des del govern com una eina al servei del l’Ajuntament i no pas com un mitjà més o menys independent amb una important funció social. No es pot negar: és molt més còmode tancar Televisió Badalona que eliminar certs càrrecs de confiança, que revisar els sous inflats de molts treballadors de l’Ajuntament, que acabar amb la duplicitat de funcions que suposen els Consells Comarcals i les Diputacions i, evidentment, molt més ràpid que acabar amb una institució tan cara i poc profitosa com és el Senat espanyol. Perquè del desfici de recursos que es dediquen a la monarquia, una institució anacrònica, antidemocràtica i classista, millor ni en parlem.
Tampoc cal oblidar el canvi en el mercat publicitari que ha suposat el sorgiment de la TDT. L’augment gairebé exponencial de canals de televisió ha provocat que el pastís dels anunciants s’hagi de repartir entre cada vegada més canals. El sorgiment de desenes i desenes de canals pot afavorir l’estratègia de l’anunciant, que veu com el seu anunci pot impactar en un públic objectiu cada vegada més específic. Tot i que, des del punt de vista dels mitjans públics i locals, 30 canals de TDT suposen una competència massa nombrosa.
Els treballadors de Badalona Comunicació ja han presentat un recull de propostes per millorar el rendiment de l'empresa i fer-la viable en temps de crisi. Ara és l’Ajuntament el que ha de donar a conèixer les seves propostes de viabilitat de Badalona Comunicació per tal de mantenir tots els llocs de treball, amb el benentès que l’equip de govern vulgui mantenir els mitjans públics i locals de Badalona.
Sembla doncs que tancar un mitjà de comunicació local sigui la opció més fàcil, ràpida i sobretot més còmode per estalviar alguns diners a les arques municipals. Sobretot si aquesta televisió és concebuda des del govern com una eina al servei del l’Ajuntament i no pas com un mitjà més o menys independent amb una important funció social. No es pot negar: és molt més còmode tancar Televisió Badalona que eliminar certs càrrecs de confiança, que revisar els sous inflats de molts treballadors de l’Ajuntament, que acabar amb la duplicitat de funcions que suposen els Consells Comarcals i les Diputacions i, evidentment, molt més ràpid que acabar amb una institució tan cara i poc profitosa com és el Senat espanyol. Perquè del desfici de recursos que es dediquen a la monarquia, una institució anacrònica, antidemocràtica i classista, millor ni en parlem.
0 comments:
Post a Comment