Una elefanta amb depressió al zoo de Barcelona

L’elefanta ‘‘Susi’ és una femella d’elefant africà adulta que va arribar al Zoo de Barcelona el 3 de setembre de 2002 procedent del Safari Park Vergel d’Alacant. Aquest individu va arribar del parc d’Alacant, segons les dades que disposa el Zoo, el 1985, essent ja adult. És per això que se li va estimar una edat superior als 12 anys, moment en què un elefant es pot considerar com adult. Tot i que l’edat és indeterminada, ja que es tracta d’un animal procedent de la natura, es va establir com a hipotètica data de naixement l’any 1973.

Malgrat tot, la Susi ha envellit força l'últim any des que va morir l'Alícia, l'altra elefanta del Zoo, amb qui compartia espai durant l'última dècada.

Les entitats animalistes en reclamen el trasllat a un altre parc zoològic perquè visqui en companyia, mentre el departament de premsa de l’Ajuntament de Barcelona assegura en la seva web que Susi es troba en un bon estat de salut. Des de que es va quedar sola, continua dient la web “els cuidadors i veterinaris han intensificat la seva dedicació, els controls i les atencions. Des del punt de vista veterinari “Susi” està tranquil•la i receptiva. La seva actitud durant el procés de maneig és molt relaxada i participativa.”

Les dues parts acrediten el suport de veterinaris, experts i fundacions d'arreu del món per defensar els seus arguments. L'entitat Libera apadrina la recollida de firmes per enviar la Susi a un altre zoològic amb més espai per "afavorir-ne la sociabilitat i evitar el deteriorament de la seva salut. Té 36 anys però sembla que n'arrossegui 70", assegura la pàgina web de l’entitat. El grup alerta que el projecte d'ampliació de l'hàbitat per a paquiderms del Zoo s'arrossega des del 2002 i mai s'ha afrontat.

Desconfiança i escepticisme
En unes declaracions que es van produir abans que aquesta polèmica es destapés, el director tècnic del zoo de Barcelona va criticar obertament les associacions en favor dels drets dels animals. Segons Lluís Colom, aquestes entitats (com és el cas de Libera) estan marcades per una bona voluntat però també per una manca de “professionalitat”. Això es deu, segons Colom, a la seva estructura organitzativa: “són entitats que es nodreixen bàsicament de voluntaris, gent que no tenen una continuïtat fet que acaba repercutint en el seu funcionament”. El director tècnic del zoo finalment va voler parlar sobre l’estat de les instal•lacions d’aquelles associacions que se’n carreguen de cobrir la recuperació de molts animals: “algunes estan molt bé, però d’altres han quedat obsoletes i desfasades”