Classe de periodisme bàsic: tot bon titular ha de cridar l’atenció. Doncs bé, com el tema del post que segueix no es gaire engrescador, he decidit posat una sèrie de conceptes morbosos i cridaners que impactin directament en el lector. Ara toca el títol real del post:
La Profecia que s’autocompleix
I diu així:
En psicologia hi ha un fenomen prou conegut anomenat la Profecia que s’autocompleix. Aquest procés es manifesta quan un subjecte realitza una predicció i aquest pronòstic és la causa mateixa de que la realitat imaginada es faci realitat. Un exemple tonto però aclaridor: una persona creu que mai tindrà èxit amb les noies... si ho pensa, demostrarà inseguretat, nerviosisme davant de la noia que li agrada. A més a més, no intentarà conquistar a l’altra persona, ja que “ell pensa que mai tindrà èxit”. D’aquesta manera no ho intenta, i quan ho fa, es troba nerviós i insegur. Resultat: es menja els mocs. Aquesta es una profecia que s’ha complert. I d’aquí en deriva alhora l’efecte placebo. Un pacient amb un símptoma psicosomàtic (inventat). Un metge que li administra unes pastilles dient-li que son la cura per la seva malaltia. El malalt deixa de patir els mals. Les pastilles eren simplement de sucre (pastilles placebo). Profecia que s’autocompleix: el malalt pensa que les pastilles el curaran i així és, les pastilles l’han curat.
Doncs bé, quelcom semblant està passant amb la crisi econòmica. M’explico. Darrerament hem estat sotmesos a missatges de caos, de pànic i de crisi econòmica. Després de molts mesos amb constants impactes negatius sobre la matèria econòmica, els missatges comencen a ser interioritzats i a tenir efectes en la població. Havent-hi crisi, molts miren més pels seus diners: creuen que han de gastar menys per que Pedro Piqueras no deixa d’ensenyar imatges de la borsa de Wall Street amb números vermells. Resultat: el consum disminueix, ergo les empreses baixen els seus ingressos, ergo baixen els marges de benefici, ergo s’acomiaden treballadors, ergo aquests treballadors ja no poden gastar tant i comprar tantes coses, ergo les empreses baixen els seus ingressos i el bucle de la crisi torna així a començar. Aquest també és un exemple de com una profecia s’arriba a autocomplir. I aquest és un dels motius pels quals últimament els grans líders no paren de reunir-se: volen donar imatge de coordinació, d’unitat... volen injectar confiança en la mentalitat dels consumidors i dels inversors.
I ara també entenc per què Zapatero negava la major: no hi ha crisi, hi ha “desacceleració de l’economia”. Potser Zapatero, a base de dir que no hi havia crisi, volia fer-la desaparèixer. Ahhhh...el problema és que les profecies de Zapatero mai s’autocumpleixen.
Doncs bé, quelcom semblant està passant amb la crisi econòmica. M’explico. Darrerament hem estat sotmesos a missatges de caos, de pànic i de crisi econòmica. Després de molts mesos amb constants impactes negatius sobre la matèria econòmica, els missatges comencen a ser interioritzats i a tenir efectes en la població. Havent-hi crisi, molts miren més pels seus diners: creuen que han de gastar menys per que Pedro Piqueras no deixa d’ensenyar imatges de la borsa de Wall Street amb números vermells. Resultat: el consum disminueix, ergo les empreses baixen els seus ingressos, ergo baixen els marges de benefici, ergo s’acomiaden treballadors, ergo aquests treballadors ja no poden gastar tant i comprar tantes coses, ergo les empreses baixen els seus ingressos i el bucle de la crisi torna així a començar. Aquest també és un exemple de com una profecia s’arriba a autocomplir. I aquest és un dels motius pels quals últimament els grans líders no paren de reunir-se: volen donar imatge de coordinació, d’unitat... volen injectar confiança en la mentalitat dels consumidors i dels inversors.
I ara també entenc per què Zapatero negava la major: no hi ha crisi, hi ha “desacceleració de l’economia”. Potser Zapatero, a base de dir que no hi havia crisi, volia fer-la desaparèixer. Ahhhh...el problema és que les profecies de Zapatero mai s’autocumpleixen.
0 comments:
Post a Comment