Ryszard Kapuściński: Los cínicos no sirven para este oficio

Sobre el bon periodisme

Als estudiants de Periodisme se’ls intenta infondre des dels inicis de la llicenciatura tres principis bàsics a l’hora d’escriure qualsevol article: bones fonts, rigor en el tractament de la informació i rigor en l’escriptura. Sens cap mena de dubte, ningú com Ryszard Kapuściński ha sabut aplicar durant tota la seva carrera aquests tres principis. Avui en dia, la figura d’aquest personatge és símbol del bon periodisme, sinònim d’ètica i deontologia i font d’inspiració per als nouvinguts a aquesta professió. En Los cínicos no sierven para este oficio (Anagrama, 2004), es recullen dues trobades y una entrevista amb el periodista polac que van tenir lloc entre 1994 i 1999. D’aquesta manera aquest llibre presenta amb un to conversacional les seves reflexions sobre l’essència del bon periodisme. Des de l’experiència que li atorguen els més de 50 anys de carrera, Kapuściński fa un recorregut sobre el treball del bon periodista, sobre les seves dificultats i les seves regles, sobre la responsabilitat de la jerarquia de les multinacionals que controlen els grans mitjans de comunicació. Afronta, a més, els reptes de la professió en una època de constants canvis polítics, socials i tecnològics. Seguidament, i de la ma de l’escriptor A. Semplici, el reporter polac reflexiona sobre els processos de descolonització a Àfrica, país en el que ha treballat en innombrables ocasions. Finalment, en un diàleg amb el crític d’art John Berger, es presenten les claus en el “veure, comprendre i explicar”, això és, els principals reptes del periodista en el tractament rigorós de la informació. Qualitats del periodista En la primera part del llibre, en el marc d’una conversa amb estudiants, Kapuściński es dedica a fer un seguit de recomanacions i consells diversos per tots aquells que se sentin atrets per la professió de reporter però que, en canvi, encara no s’hi dediquin professionalment. D’aquesta manera el reporter polac comença el seu speech enumerant tres condicions bàsiques per a la praxis del bon periodisme. La primera d’elles fa referència a l’esperit de sacrifici. La cultura de l’esforç ha de ser una constant en una feina que no entén d’horaris ni de rutines fixes. En segon lloc se situa la necessitat del reciclatge continu. El professional del reporterisme ha de tenir una formació contínua: ha d’estudiar i aprendre constantment. Existeix una tercera qualitat: cal ser conscient a aquesta no és una professió per a fer-se ric. En aquest sentit, Kapuściński alerta que molts estudiants durant els seus primers anys de carrera se senten frustrats, ja que arriben a certa edat amb un nivell d’ingressos molt baix. Malgrat tot, la tenacitat del bon professional, aquella cultura de l’esforç necessària, portarà algun dia a un digne reconeixement, ja que “els nostres lectors, espectadors i oients són persones justes, que reconeixen de seguida la qualitat del nostre treball i, amb la mateixa rapidesa, l’associen amb el nostre nom”.

Amb aquestes paraules Kapuściński dóna resposta a les inquietuds de tots aquells estudiants que pugen amb il·lusió i passió, amb les ganes de fer bé la seva feina, però que en poc temps es toparan amb els frens de la “infraestructura” de la comunicació, dels interessos de les empreses que veuen en la informació un negoci, dels caps que mai foren periodistes sinó mes aviat bons executius. Tots aquests aspectes són tractats pel periodista, qui no tindrà cap problema a l’hora de tractar aquells punts que desperten més dubtes en el reporterisme. L’anàlisi comença així “La situació va començar a canviar en el moment en que el món va comprendre fa molt de temps que la informació era un negoci”. Kapuściński, historiador de formació, fa un breu repàs a la evolució del periodisme. En els seus inicis, segons l’autor, la informació tenia dues cares: podia entendre’s com la recerca de la veritat o com un instrument de lluita política. A partir de la segona meitat del segle XX, amb la revolució de la electrònica, el món dels negocis descobreix que la veritat no és important, ni tan sols la lluita política és important: allò que veritablement importa és l’espectacle. “Quant més espectacular es la informació, més diners es poden guanyar”. En efecte, el reporter polac tracta de ple la crítica al que molts mitjans són abocats avui en dia. El sensacionalisme, la morbositat, la crònica constant de successos impregnen els espais d’informació en un fenomen al que no s’ha trigat a posar nom: l’Infotaiment. Amb aquesta acurada visió de la història del periodisme, Kapuściński aprofita per criticar el modus operandi dels grans grups de comunicació. “La posició dels vostres caps no està basada en l’experiència del periodista, sinó en la de la màquina de fer diners”. En aquest sentit, l’autor determina que els periodistes han de basar la seva feina en els altres. La relació és part fonamental de la professió, per això es necessari tenir nocions de psicologia, precisament per això, per exercir el periodisme cal “ser un bon home o una bona dona: bons éssers humans. Les males persones no poden ser periodistes”. Aquesta és, sens cap mena de dubte, una de les afirmacions més lapidaries de l’autor en aquest llibre, que per la seva simplicitat i per la seva càrrega de raó i experiència, millor sintetitzen el savoir-faire periodístic d’aquesta figura cabdal del reporterisme.

Amb aquesta primera part de Los cínicos no sirven para este oficio el jove periodista trobarà un mirall en el que fixar-se per intentar cisellar les seves aptituds literàries i periodístiques. Les paraules del reporter polac recollides en aquest llibre són una bona guia per on començar a descobrir aquesta professió. Una professió que, per cert, va quedar-se orfe en veure desaparèixer el passat 2007 a una figura que despuntà pel seu compromís social ensenyant la misèria d’Àfrica al món, un home que va establir les bases del vertader periodisme, una figura que, en definitiva, aporta la decència necessària a un ofici encara avui assaltat pels cínics... in memoriam, Ryszard Kapuściński.