Currículum sense foto

Darrerament estic actualitzant el meu currículum. És una feina que mai em ve de gust fer. Però hi estic obligat: haig d’enviar-lo juntament amb una carta de presentació a la secretaria de la meva universitat per aspirar a una beca que et permet fer de periodista a Londres. Es tracta de la beca Bloomberg, amb la qual pots treballar en una TV local redactant continguts en castellà en la capital britànica. En castellà! Però quin sentit té estar a Londres i passar-te 8 hores escrivint en castellà?

Parlant de beques, de currículums i de Londres… l’estiu passat vaig gaudir d’una de les beques que el Ministerio de Educacion i Ciencia, les famoses beques MEC, amb les que els joves de entre 18 a 28 anys podien fer una estada en l’estranger per aprendre algun idioma. Et transferien 1000€ amb la condició de que et matriculessis en una escola d’idiomes com a mínim 3 setmanes. Jo vaig elegir Londres, ja que em sembla una de les ciutats més fascinants del món. Vaig decidir buscar-me la vida, sense haver de fer com els meus companys, els quals anaven a una agencia de viatges, i els hi muntaven un paquet amb estància en una família, escola, bitllets d’avió, etc… Ben al contrari jo vaig reservar plaça pel meu compte en una escola de Londres, i vaig llogar una habitació en un barri de la zona 3 de la ciutat. D’aquesta manera, ningú feia d’intermediari entre els meus diners i la ciutat. Però per a poder sobreviure-hi era necessari trobar treball. Així que vaig decidir redactar el meu currículum. Una de les meves companyes de pis, es va oferir a corregir-me les faltes del meu CV. Quina va ser la meva sorpresa quan em va dir: You don’t need any picure!. Resulta que al Regne Unit les empreses no accepten CV’s amb foto. Segons em van explicar, una foto seria motiu per caure en discriminacions racials. Cert és que a Anglaterra i molt concretament a Londres tenen un alt percentatge de comunitats àrabs, franceses, polaques, etc. La penetració de la immigració és molt superior a la de Catalunya. Allà es troben a anys lluny pel que a la integració de la immigració es refereix. A Londres ja hi ha 2nes i 3res generacions de fills d’estrangers. Així que d’aquí a 20 o 30 anys a Catalunya no m’estranyaria pas que els futurs aspirants a la beca Bloomberg,o els futurs aspirants a cambrers, periodistes, banquers o advocats, no posessin cap foto en els seus CV’s.